Aquesta tarda tenim una altra visita. Ve la Paula amb la seva mare i el seu avi i ens porta una cabra. Ens expliquen que la porten amb una corretja perquè no s'escapi, té una mica de por i s'espanta quan veu molts nes/es junts. Al principi fa beee!! de tan nerviosa que està, però quan fa una estona que està amb nosaltres es tranquilitza, s'estira i es deixa tocar. Li podem observar:
-Les banyes que encara són molt petites, però molt dures.
-El pèl de color marró, però no tan suau com el del conill.
-Comptem quantes potes té. Als peus hi té les peülles i ens expliquen que les cabres es poden enfilar per les muntanyes i no cauen perquè tenen com uns coixinets a sota les potes que fan que no rellisquin.
-La cua també és curta com la del conill.
-Les orelles.
-Les dents. La mare de la Paula li obre la boca i ens les ensenya. Diu que els agrada molt menjar herba, però quan són petites mengen llet de la seva mare.
I com que és molt petita encara és un cabrit, com una de les nostres taules!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada